Quaresma

40 DIES ABANS DE PASQUA FENT BONDAT!

Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.

El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.

Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.

 

LA VELLA QUARESMA

Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa.

La seva missió és procurar que els més menuts no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix a la mainada.

“Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”

 

Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:

“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.

És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una ...
És que n’hi hem de treure una,