jueves, 26 de mayo de 2022
miércoles, 4 de mayo de 2022
Hinduisme
Aquests dies treballarem la religió Hinduista
Cada grup té una caixa d'investigació,però cada nen/a haurà de realitzar la seva feina.
A cada caixa hi ha un sobres que heu de fer per ordre.
Aqui uns donarè les ordres que haureu de fer en cada tasca.
TASCA 1
Mireu atentament les imatges de dintre del sobre blau.
Desprès buscarem un mapa del món que haureu de dibuixar a la plantilla on es pugui veure clarament els continents i els oceans.
Localitzeu aquests 3 llocs (se original).
ÍNDIA
BENARÈS
RIU GANGES
TASCA 2
Busqueu un lloc tranquil i llegiu atentament l'informació.
A continuació fareu la part d'investigació.
Ens ajudarem de les tablets.
TASCA 3
Mireu aquest video
clica aqui
A continuació feu la part d'investigació.
TASCA 4.
Amb aquests sobre os trobareu un encreuat i una sopa de lletres relacionada amb l'hinduisme.
TASCA 5
investiga sobre els diferents deus....completa la fitxa.
aquest enllaç os podrà ajudar. clica aquí
Farem d'artistes
Escull un dibuix que més t'agradi i intenta fer-ho a les plantilles.
viernes, 8 de abril de 2022
martes, 22 de marzo de 2022
lunes, 14 de marzo de 2022
viernes, 25 de febrero de 2022
Quaresma
La figura del Rei Carnestoltes
El Rei Carnestoltes, el Rei de la Festa o el Rei del Carnaval és un personatge fictici que cada any fa la seva aparició estel·lar en les festes de Carnaval, i es converteix en l’eix, centre i màxim representant d’aquestes festes. Es tracta d’un personatge bevedor, grotesc i un xic esbojarrat. Durant el Carnaval és quan es fa la lectura del seu esperat pregó.
Un pregó amb el qual s’inaugura la celebració i on es parla sense pudors i amb un to humorístic i satíric de polítics i figures de l’escena pública i autoritats que potser no han fet gaire bé la seva feina durant aquell any. Un discurs satíric, en ocasions pujat de to i amb forces clatellades cap als que estan per damunt de la resta.
Aquest pregó també és el que marcarà les consignes de la Festa de Carnaval d’aquell any en concret, el Carnestoltes dóna permís per passar-ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Aquest ambient de disbauxa només durarà fins dimecres, ja que la gent se n’adona que tan desordre no és bo. Per això, dimecres es fa l’enterrament de la sardina, que donarà pas a l’inici de l’època de Quaresma.
I serà el mateix dia que el Rei Carnestoltes serà jutjat en un judici públic, se’l declara culpable de tot i és condemnat a mort. Després de llegir el seu testament se’l crema en públic. I és a partir de la mitjanit d’aquell mateix dia que s’acaba el Carnaval i comença la Quaresma.
La figura de la Vella Quaresma
La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es tracta del període de quaranta dies del calendari litúrgic cristià, en el que es preparen per la Setmana Santa.
Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i l’abstinència.
“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua.
La Vella Quaresma es representa en la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre.
Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
Però la Vella Quaresma no és només un personatge típic de les nostres contrades, i és que també rep noms diferents a altres indrets. A les Balears és coneguda com “Sa Jaia Corema” o “S’àvia Corema”, una vella mallorquina que penjaven a la cuina de les cases i que evidentment, cada setmana se li tallava una cama. A Barcelona, a part de Quaresma era coneguda com la “Bacallanera”, al Pla del Bages “La Sarraïna”, i al Roselló “La Patorra”
genialreli
EDUCAPLAY
EDUCAPLAY
EDUCAPLAY
MOBBYT
LIVEWORKSHEET
SCAPE ROOM
GENIALLYRELI
JOC
quizizz
kahoot
Suscribirse a:
Entradas (Atom)











